El passat febrer va sortir a la llum Vinyl, la sèrie que destripa la indústria discogràfica en els anys setanta creada pels mítics Mick Jagger, Martin Scorsese i Terence Winter.
Richie Finestra, personatge principal, veient als New York Dolls en el primer episodi de Vinyl
Nova York, 1973. L’amor hippie i la psicodèlia dels anys seixanta han quedat enrere, però el rock and roll is not dead. Richie Finestra (interpretat per Bobby Cannavale) és un home famolenc del talent, de noves promeses capaces de regirar les entranyes al món amb la seva música. Caòtic, impulsiu i addicte al perico, el senyor Finestra és el capità d’un vaixell a punt de naufragar: American Century, una companyia discogràfica repleta de personatges peculiars que, després de rebutjar vendre-la al gegant PolyGram, segueix la seva aventura frenètica. La seva dona, Devon Finestra (Olivia Wilde) és una ex-modelo de la Silver Factory d’Andy Warhol, assídua de les festes proto-glam de l’excèntric artista pop i amiga de Nico, component i companya de Lou Reed en The Velvet Underground.
Vinyl, una sèrie repleta de referències i picades d’ullet pels més apassionats de la història del rock (i de la música en general) que ens mostra els secrets d’una indústria salvatge, regnada per colossos històrics com Slade, New York Dolls, Alice Cooper, Lou Reed, The Meters, Janis Joplin, Otis Redding, The Who o Led Zeppelin entre molts altres, on podem veure fugaçment a un jove Robert Plant (interpretat per Zebedee Row) al costat de Jimmy Page (Harrison Cofer), negant-se a signar amb la companyia de Finestra. Sort que podrem gaudir de Plant en viu i en directe a l’escenari del Cruïlla 2016!
Robert Plant (Zebedee Row) i Jimmy Page (Harrison Cofer) amb Richie Finestra (Bobby Cannavale)
Per als amants del sexe, drogues i rock’n’roll, Vinyl és un caramel. I no és per a menys. El mateix Mick Jagger (amb l’aparició del seu fill, James Jagger com el líder de la banda punk The Nasty Bits) és el productor executiu d’aquest desfasament, comptant com a mà dreta amb Martin Scorsese i amb Terence Winter al guió, fent-nos recordar escenes mítiques de Boardwalk Empire (2010), Els Soprano (1999) o El Lobo de Wall Street (2013). Segons Tim Goodman, crític de TV en The Hollywood Reporter aquesta sèrie és com “una espècie de Juego de Tronos del rock and roll“. Amb molta menys sang, clar, però amb “neu”. Molta molta neu.
I com no podia ser d’una altra forma, la banda sonora és immillorable. Així que, agafa’t al sofà i puja el volum perquè Vinyl t’arrossegarà com un huracà a l’era daurada de la música.
¡Feliç viatge, Cruïllerxs!