Original Cinema Quad Poster – Movie Film Posters
“Els carrers de Londres enlluernen amb maquillatges i vestimentes. Els nois i les noies de l’actual moda, el glam-rock, rendeixen així homenatge al seu sant patró, l’estel del pop Brian Slade i el seu alter-ego de l’era espacial Maxwell Demon” – Velvet Goldmine
Així trencaven els titulars anglosaxons fa més d’una dècada enrere, advertint que una ona de febre pel glitter i les plataformes arribava a Londres. I amb ella, l’alliberament sexual. Velvet Goldmine (1998), un bio-pic fictici que descol·loca a l’espectador des del principi, però que sens dubte enamora per l’oïda, és una pel·lícula inspirada en The Rise and Fall of Ziggy Stardust and The Spiders From Mars del gran mestre i recentment desaparegut David Bowie. Un àlbum que es va convertir en un bitllet d’anada a un altre planeta per a tota una generació.
Dirigida per Todd Haynes (amb treballs anteriors com I’m Not There sobre Bob Dylan), Velvet Goldmine rendeix un culte explícit a Bowie i els seus aires còsmics, així com a altres referències de l’escena musical com Iggy Pop (amb el personatge de Ewan McGregor, Curt Wild), Lou Reed o el cantant androgin Jobriath, en un film que retrata històricament el desenvolupament del glam-rock i l’agressivitat del punk des d’un punt de vista oníric.
Brian Slade en comparació a David Bowie
Brian Slade (interpretat per Jonathan Rhys Meyers) és la versió fictícia de Bowie i el seu alter-ego Maxwell Demon (l’equivalent al nostre Ziggy Stardust). Un ídol venerat per un batalló d’admiradors que es troba en el cim més alt de l’èxit i que cau en desgràcia després de ser assassinat misteriosament en un dels seus concerts. O això és el que sembla. Deu anys més tard, després del fatídic final de l’artista, un jove periodista (Arthur Stuart; un Christian Bale en la seva faceta més tendra) és l’encarregat de recompondre el puzle i esbrinar què va ser de Slade després del succés. Un treball que s’entrecreua en la seva pròpia vida personal i que molt té a veure amb la seva joventut i els seus somnis frustrats.
Christian Bale com a Arthur en Velvet Goldmine
Així doncs, Arthur entrevista a totes les persones que van tenir alguna cosa a veure amb Brian Slade, començant per la seva exdona, Mandy Slade (Toni Colette) fins al seu salvatge amant Curt Wild; una fusió entre l’instint animal de Iggy Pop i el misticisme de Lou Reed, que irromp en pantalla (i en la vida de Slade) de forma espectacular amb un “TV Eye” dels Stooges electrizante. Mira, mira!:
A través dels testimonis de les persones properes a Slade, ens veiem embolicats en continus salts en el temps per saber com una icona de la música, d’èxit estratosfèric, desapareix de l’escena com si de debò ho haguessin abduït pels éssers del planeta del qual va sortir. L’home que encarna la més pura elegància, camina sobre l’escenari del braç d’una mentida que li obliga a abandonar els centelleigs i promeses del futur.
Però no és tot rimmel, pèl engominat i purpurina. La joia de la corona està en la banda sonora; la responsable de teletransportar-te a èpoques de pura efervescència i creada per Carter Burwell on sentirem temes de Brian Eno, Placebo, Roxy Music… Aquí et deixem la playlist de Velvet Goldmine perquè comencis a escalfar motors:
¡Llums, perruques i acció!
A gaudir del sofà-manta, Cruïllerxs!