Aquesta és la breu història d’en Dídac, un noi que necessita superar els exàmens finals per viure el millor estiu de la seva vida.
13 de maig
Una muntanya per escalar. I tu sense arnès.
En Dídac per fi s’hi posa. Mira tot el que li queda per davant. La Mare de Déu en calces. Lamenta no haver estudiat abans. Però ell ha aprovat coses pitjors. Comença.
17 de maig
No queda espai al disc dur. Si us plau, esborri alguna cosa.
Porta un parell de dies estudiant, però li sembla que el coneixement d’avui ocupa l’espai del que va aprendre ahir. El saber no ocupa lloc? En Dídac desitjaria poder esborrar la lletra del Despacito i conservar els apunts d’Història. Però ell pot amb això i més, i s’hi posa amb ganes.
30 de maig
Visualitza els teus objectius. Respira fondo. Ja pots seguir procrastinant.
En Dídac està perdut. Recorre a la procrastinació, que és tot allò que fem per evitar fer el que hem de fer. No ajuda a aprovar, però és útil per desemboirar la ment. Descobreix un festival, però pensa en la gent que hi anirà i riu. Llavors torna a l’estudi.
4 de juny
El dia abans del judici final. I tu a la biblioteca.
Els exàmens són demà. En Dídac se sent com Jesucrist el dia abans de tirar cap a la creu. Almenys, el seu estrepitós suspens servirà per inflar la nota dels seus companys. Quan li pregunten que com ho porta no sap què dir. Perquè ni ell mateix sap si ho porta bé o malament, només sap que ho porta com pot.
5 de juny
Ha arribat el teu dia, cames de gelatina!
En Dídac fa els exàmens, per fer alguna cosa. Quan surt, no sap si ha anat bé o malament. Només sap que li tremolen les cames. S’adona que la seva alimentació s’ha basat en fideus de microones i begudes energètiques. Necessita menjar alguna cosa de veritat.
8 de juny
Els millors regals són els que et fas a tu mateix: sempre encertes
De sobte, la rutina d’en Dídac canvia. Estava tan acostumat a estudiar que no recordava que hi ha vida després d’exàmens. Llavors és quan recorda aquell festival. El torna a buscar i el troba. Així és com en Dídac va conèixer el Cruïlla. I així és com nosaltres vam conèixer en Dídac, un estudiant desesperat que es mereixia una festa. Amor a primera vista.
12 de juliol
El ressorgiment de l’au fènix. Bé, tampoc no ens flipem.
I aquí el tenim. Ha passat mig mes i se’l veu molt més animat. Però encara sembla una mica neguitós: es nota que està esperant saber si ha aprovat o no. Esperem que el concert de Jack White l’animi.
13 de juliol
Atac de cor.
Segon dia de festival. En Dídac és al Cruïlla, donant-ho tot al concert de NERD i Pharrell Williams. Quan acaba el concert, es troba un company de la universitat. “Dídac, que no ho sabies? Han penjat les notes!”. Atac de cor. En Dídac corre a seure a la gespa i treu el mòbil. Li tremolen les mans.
14 de juliol
Ballar culpable no és ballar.
Mentre és al concert de Justice, en Dídac balla completament eufòric. Se sent una mica més fort que ahir. També més madur. Podria haver tingut sort. Podria haver succeït un miracle. Però ell no necessita cap miracle. Mentre és al concert de Justice, en Dídac balla amb més ganes que mai. Qualsevol que el veiés ballar pensaria que ha aprovat.
Tothom ha aprovat i tothom ha suspès algun cop. Tothom ha sentit que el món s’acabava i després ha seguit endavant.
El resultat no és tan important com tot allò que has après per arribar-hi. Per això. si aquest any t’has esforçat per aconseguir alguna cosa, tenim un festival per a tu.
[products columns=”5″]