El secret millor guardat de Prince; un tresor que amaga cançons que mai van sortir a la llum.
L’estudi de Paisley Park, a Minnesota.
Prince té suficient música guardada en la caixa forta del seu estudi Paisley Park (que se li coneix com La Bóveda), tant és així que podria treure un àlbum cada any fins a algun moment del segle XXII.
Tots els que coneixem a Prince en major o menor grau, coneixem Purple Rain, el Déu de la sensualitat, el multiinstrumentista de tints andrògens, l’artista prèviament conegut com a Prince, però d’altra banda, està el Prince que s’amaga, que va canviar el seu nom, que no permet entrevistes ni que els periodistes li gravin la veu o que prenguin notes. El que viu en un ostracisme. Aquesta altra cara té a veure amb la ingent quantitat de música que ha fet i que amaga en una caixa de seguretat en la seva casa, sense ser publicada…
Prince al The “fabulous” Forum a Inglewood, California.
I per què això és tan important? Per què segons Cat Glover (la seva antiga musa i protegida) Prince és el Mozart modern, segons les seves paraules: “el que fèiem era escriure i compondre, escriure i compondre, i després tot es guardava per arreglar-se després, molta de la seva creativitat està encara en la caixa forta”
El patró de compondre i gravar cançons – de vegades discos sencers – i confinar el material en La Bóveda de seguretat de casa seva, ja forma part del procés creatiu de Prince. Brent Fischer, compositor que s’ha encarregat de l’orquestració dels seus àlbums els últims 30 anys, creu que hi ha un 70% de material que encara no s’ha fet públic, guardat en la seva caixa de seguretat.
Cat Glover i Prince durant un dels seus shows
Ara mateix La Bóveda està tancada. Què passarà amb la música que hi ha dins? Ningú ho sap, Alan Leeds, el que va ser mànager de Prince i president del seu segell discogràfic, recorda una conversa amb Prince a principis dels 90: “Va dir que arribaria un dia que cremaria tot el material” un pensament devastador per als seus seguidors, alguna cosa molt difícil d’acceptar. Però no tot està perdut, encara hi ha motius per ser optimistes.
Prince ha estat jugant amb la idea de publicar-ho durant anys. Al 2012 va publicar una audició de la guitarrista Donna Grantis per tocar en la seva banda en YouTube, i va tancar el vídeo amb el següent text: “Tot el material bo de La Bóveda… Sortirà el 2013” Per descomptat el 2013 va passar i no hem vist res publicat.
Però hem d’entendre la capacitat creativa de Prince, ha arribat a dir que és una benedicció i una maledicció, i en les seves paraules “si no fes música, moriria” S’ha marcat el ritme d’escriure una cançó al dia, així de prolífic (i de terapèutic) és. Evidentment és la seva vida, la seva història, les seves cançons, la seva decisió, i té tot el dret a fer el que vulgui amb això. Però els seus fans, seguidors i periodistes musicals volen acabar d’armar el “trencaclosques” que és Prince, posar totes les peces al seu lloc. Potser, algun dia, puguem escoltar tot el que es guarda per a ell, només hem de procurar viure prou per veure-ho. I sentir-ho.
Si tens curiositat i vols més informació, hi ha un llistat fet sobre la base del que s’ha anat filtrant; entrevistes, enregistraments pirates i cançons que ha tocat en directe que no han estat publicades. Està ordenat alfabèticament i amb l’any que van ser creades, fes clic aquí.