Ja no tens edat per anar-te’n de festival, diuen. Se t’ha passat l’arròs, diuen. I jo, que amb el temps he crescut en anys però també en paciència, em pregunto: no em puc cuinar l’arròs com jo vulgui?
És cert, ja no sóc aquell jove que llençava, boig, una cervesa a l’aire en les primeres files, davant de l’escenari. Ara veig els concerts des d’una bona posició, la música l’escolto i la cervesa, en lloc de llençar-me-la pel cap, me la bec.
Què m’ha passat? Ja no tinc edat per tornar-me boig?
QUAN TENIA VINT ANYS
Quan tenia vint anys, m’ajuntava amb qualsevol amic d’amic que tingués ganes de festa, anàvem de concert i ens bevíem vint cerveses, una per cada any que teníem. L’endemà, encara matinava per anar a dinar a casa de l’àvia, que ja em deia que aprofités el temps.
Ara, si em bec vint cerveses, probablement l’endemà em sentiré com si m’haguessin enterrat al costat de l’àvia. Per això, avui valoro més el meu cos i prefereixo qualitat abans que quantitat. I aquesta màxima l’aplico en tota la meva vida.
De vegades, m’ajunto amb els meus millors amics, aquells que sempre han estat al meu costat. De vegades, gaudeixo d’un concert en família, amb la persona que estimo i amb el nostre fill, que ara té tres anys.
De tant en tant, però, truco aquells amics que fa temps que no veig. I confesso que ens fa tanta alegria veure’ns que, de vegades, ens enredem a parlar i ens acabem bevent gairebé una Estrella Damm per cada any que tenim. I això que ja no tenim vint anys!
JA NO TINC VINT ANYS… SEGUR?
Pensant-ho bé, què vol dir que ja no tinc vint anys? Els vint anys els vaig tenir fa temps, els segueixo tenint i els tindré per sempre més. Els vint anys són meus: totes aquelles experiències les guardo i mai no les oblidaré.
És cert que abans tenia tot el temps del món i el perdia de qualsevol manera. Ara, trio molt millor els festivals als què vaig. Perquè el meu temps lliure val or i tinc molt clar com el vull invertir.
No, jo no vaig a qualsevol festival.
I LLAVORS, LA MÀGIA
Quins són per a mi els millors festivals? Aquells que puc gaudir amb amics o en família. Aquells on puc elegir la tranquil·litat de menjar en un foodtruck o l’adrenalina de donar-ho tot davant de l’escenari.
Quins són per a mi els millors concerts? Aquells que comencen a les darreres files i acaben en una explosió màgica.
La màgia de què parlo és una espècie de força magnètica que m’atreu cap al davant. I llavors acabo a les primeres files. Saltant, ballant, cantant.
Canto com el jove boig que sempre he estat, ballo com el jove que va decidir ser un adult però mai no podrà renunciar a la seva essència. I salto perquè la meva parella i el meu fill em vegin i no parin de riure.
Llavors és quan sé que estic en el meu millor moment.
El Festival Cruïlla es pot gaudir de dia i de nit en família o amb amics.
Fes una ullada al cartell i busca els grups que t’agraden. Pots comprar una entrada de dia o, si vols viure l’experiència completa, tria un dels abonaments.
Però, sobretot, balla, salta i canta, perquè estás en el teu millor moment.
