Deliciosa i pura emoció!
Podem parlar de maduresa amb 21 anys? Si ens referim a Núria Graham, sí, sens dubte. Al cap i a la fi, aquesta artista vigatana es va autoeditar un disc abans fins i tot de tenir edat per votar, i ara ja té perfectament clar que la seva trajectòria s’encamina cap a aquell terreny fèrtil que habiten les grans cantautores d’ara i de sempre.
Per això, és capaç d’aportar la seva personalitat a tot allò que toca, fins i tot si es tracta d’una cançó tan aparentment llunyana com Toxic de Britney Spears, de la qual en va fer una intensa versió a l’EP In the Cave.
Does It Ring a Bell?, el tercer LP de Graham, és tot un cop d’autoritat creativa. El timó el porten la guitarra i la seva perfecta dicció en anglès, amb la companyia d’una banda immillorable. L’autora, a més, s’encarrega de definir el so que vol per a l’obra, coproduint l’àlbum amb Joan Pons d’El Petit de Ca l’Eril.
Junts serveixen una psicodèlia depurada, envoltant de vapors misteriosos i elegants unes cançons que mostren totes les cares de Núria Graham: la que dubta i la resolutiva, la vulnerable i la desafiant… complexitats polièdriques que damunt l’escenari s’unifiquen i es fan fortes a través de la presència de la cantant.
